Camí únic

Obscur, tot està a fosques. No veus res, els teus ulls no poden ni tant sòls distingir siluetes. Ja no et veus ni a tu mateix. La teua ment imagina les coses, la realitat desapareix i es transforma en ombres i contorns imaginaris. Estàs sola, no hi ha ningú més, el fred penetra a través de la teua pell i una gran por inunda tot el teu ser.

De sobte una llum tènue comença a veure’s al final de camí, la seua lluentor és fa forta i comença a ferir els teus ulls. Tens encara més por, no saps que pot passar, cap on et pot portar. Prefereixes seguir les ombres, la por i l’angoixa son tant fortes que no pots més que girar el cap i mirar de nou l’obscuritat.

Però un dia decideixes que ja està bé, no pots seguir en la foscor. T’omplis de valor, et rebel·les i comences a anar cap a la llum. La por és molt gran però ja no pots aguantar més. Ha arribat el moment de canviar, d’eixir de l’obscuritat per a no tornar mai més. Agafes el telèfon i marques el número de la policia. Denuncies d’una vegada per totes, el canalla que et maltracta. Eixe que deia que t’estimava…

Apostes per la llum, els color, el calor. La teua vida comença una altra vegada, una nova oportunitat per fer i ser tot allò que havies imaginat. L’obscuritat ha acabat per sempre, mai més tornarà.

Les teues forces són llum clara.

 

 

Relat escrit per al concurs de la revista “El Universo” editada a la UV pels estudiants de Comunciació Audiovisual.

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Fent el camí…

Comencem un blog per escriure pensaments, reflexions o tot allò que em passe pel cap.

Fem el camí…!

Joan Andreu

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari